Història del poble

Matet s'hagi situat en les *estribaciones del NO de la Serra *Espadán. El terme comprèn 14.9 km2 de la millor terra que imaginar-se pugui, i limita al Nord amb Vilamalur, a l'Est amb Algímia d'Almonesir, a l'Oest amb Pavies i al Sud amb La Vall d'Almonsir. El clima és temperat, encara que una mica fresc a l'hivern, i sec. Encara sent el terreny muntanyenc i fracció en la seva major part, també comprèn algunes zones de plana o *navas.

L'idioma és el castellà-*segorbino/, és a dir, castellà amb certes influències semàntiques del català de València o simplement valencià i del *baturro o *mañico. No obstant això, no escassegen filòlegs insignes que parlen d'una autèntica llengua pròpia i diferent de totes les altres, el *matetano, donant suport els seus *disertaciones en paraules i expressions pròpies com puguin ser "*iskio", "a escampar la *boira", "*Kóóó", "*iééé", "la *já" i un llarg etcètera.

Els seus carrers són més aviat estretes i *tortuosas, sense arribar mai als extrems dels carrerons de la veïna Algímia d'Almonesir, i de vegades presenten costes una mica pronunciades però fàcilment *transitables. Presenta unes quantes places, sent la principal la "Plaça l'Església". Existeix en el poble un bar, però en temps passats va haver fins a tres, com fidel reflex de les aficions *etílicas i culinàries dels seus habitants. I no parlem ja d'èpoques anteriors, com el *cuatrienio de 1916-1920, en el qual la *filoxera va matar gairebé totes les vinyes del poble, quan cada any Matet produïa més de 80.000 litres de bon vi i altres licors de major graduació, en bona part destinat al consum intern.

El *Pilón és una torre que corona el pujol rocós sobre la qual s'aixeca el nucli urbà de Matet. Es tracta d'una construcció defensiva d'estil àrab, erigida sens dubte quan l'antic poblat musulmà va créixer fins a arribar a una importància considerable. Lliurada a l'abandó, el pas del temps la va anar reduint parcialment a ruïnes (cosa normal, però que no lleva bellesa a la major part d'aquestes construccions, com es pot comprovar amb les restes del Castell d'Almonesir, entre els termes de *Algimia i La Vall d'Almonsir). No obstant això, avui dia, el *Pilón està totalment restaurat, amb unes escales interiors que permeten l'accés al seu *cúspide, des de la qual es domina un paisatge primorós, reservat a ulls immortals. És curiosa la terminació de la torre del *Pilón: dues puntes que semblen fer... en fi, useu la imaginació.